Free Ca'n Pastilla

Papà, vull esser Regidor de Festes d'una Ca'n Pastilla Lliure!!!

De graneres, dretes i esquerres...

jmiquel | 31 Gener, 2010 18:17

Quan miro en el reflexe social que suposen els nostres polítics em fa vergonya.

La dreta i el centre-dreta saben agranar massa bé i massa cap als interessos individuals econòmics i materials. Domina massa bé les tècniques de manipulació massiva. Corresponen, en general (que de tot hi ha per tot...) al perfil, tan ben descrit pe'n Marx,de l'homo oeconomicus.

I l'esquerra. L'esquerra per molt ben intencionada socialment que pugui creure's no sap ni agranar, no sap ni que la granera de la gestió positiva serveix per optimitzar recursos, per cercar-ne davall les pedres, per mirar estratègicament el present per arribar a un futur col·lectiu millor. 

I dretes i esquerres, sindicats i patronals pateixen d'estructures verticalistes més violentes interiorment que competitives i constructives entre elles. Competitives i constructives per a la societat. 

El pitjor de tot és que no és més que un reflexe de noltros mateixos. No individualment, però sí com a grup, com a societat. Mentres no canviin els individus en el seu propi espai relacional, no canviarà la societat ni els seus representants.

Salut i Utopia!

 

joan miquel

 

 

 

 

Un mariner republicà que no té cap monument a la seva ciutat

jmiquel | 25 Gener, 2010 09:42

Ahir, 24 de gener 2010,  ens va deixar n'Antònia Bennàssar, filla del caporal Miquel Bennàssar, assassinat al fortí d'Illetes al 1937 perquè es va oposar a l'alçament militar. Va ser, n'Antònia, una de les persones que ens sol·licitaren la recerca del seu pare. No sabia quasi res d'ell, ni tan sols sabia que tenia un arbre amb el nom del seu pare en el Bosc de la Memòria de Bendinat.

 

Quan li vaig dir,  es va posar molt contenta. Me contava tota emocionada que quan va trobar l’arbre del seu pare, va sentir per primera vegada la seva presència i que es va emocionar molt. Era una de les persones que sempre que fèiem algun acte en el Bosc venia, també a les concentracions davant els jutjats per exigir les exhumacions. A la darrera va portar l'única foto que tenia del seu pare, tota orgullosa en va dir: era ben guapo, no ho trobes?, i la veritat és que ho era, ben guapo, vestit de mariner. Quan férem la campanya de recollida de mostres d’ADN dels familiars dels desapareguts, record que va venir a la Universitat i molt satisfeta em va entregar les mostres, per si el dia de demà trobàvem les restes del seu pare. Una història trista però que vull contar en homenatge a Antònia Bennàssar, la filla d’un mariner republicà fidel al seu jurament i principis que avui,  a la seva ciutat, Palma, no té cap monument a la seva memòria. Un home que no va morir en combat com ho feren els mariners del “Baleares”, que no es va poder, com a mínim, defensar, un home que va ser assassinat.

 

Vaig trobar inscrita la seva mort en el llibre del cementiri de Palma, està enterrat a "Hoyos", en els forats on enterraven les víctimes de la repressió franquista, sense placa, sense nom. L'ajuntament de Palma no vol fer cap monument allà, això sí, espere des de fa mesos un informe per poder preservar i contextualitzar el de Sa Feixina en memòria de tots els mariners de la guerra.

 

Algú pensa que aquest home voldria ser honorat alhora i devora els que defensaren el franquisme, la dictadura i el feixisme?.

Avui, la seva filla, n'Antònia Bennàssar ha tancat definitivament les seves ferides:

 

SOL·LICITUD D’INFORMACIÓ DE PERSONES DESAPAREGUDES

Registrat : Mª Antònia Oliver per L’ARMHM

Data: Gener, 2007

DADES DE LA PERSONA DESAPAREGUDA

Pag. Nº 57

Nom: Miquel                       Cognoms: Bennàssar Palmer 

 Data de naixement: 1903                   Localitat: Sóller o Palma   Estat civil: Casat            Ofici: Caporal fogoner de l’Armada  Militància política (partit polític, sindicat): No ho sé, però he sentit a dir que no era un home polític

 

Circumstàncies de la “desaparició”: Segons m’ha contat la meva tia (germana del meu pare) el detingueren i el mataren durant la guerra, jo vaig néixer el dia 10 de desembre de 1936, tinc la signatura del meu pare al meu certificat de naixement, ignoro la data de la seva mort i on fou enterrat.

 

   Descripció de la persona desapareguda (totes les dades són importants):

 

Estatura aprox.: Es veu que era un home molt alt i fort

 Color cabell: negre

 Color ulls:

Edat: 33 anys 

Duia barba o bigoti?

Tenia qualque senya especial (cicatriu, tatuatge, berrugues)?

Coneixeu on va estar detingut i en quines dates?: No sé si va estar detingut, ara he sabut per tu que li feren consell de guerra el dia dotze de gener del 37 i el mataren el dia següent per inducció a la rebel·lió.

 

La meva mare era de Canàries i quan mataren mon pare jo tan sols tenia uns dies, la mare va decidir anar cap al seu poble i es va tornar a casar amb un home que va resultar ser una mala persona, ens apallissava i maltractava. En aquell temps no et podies separar i ma mare va decidir enviar-me a viure amb una germana del meu pare a Palma, em va enviar cap a Barcelona amb 8 anys tota sola i allà en va recollir la meva tia que em va portar a viure a Palma. Jo tenia el cos completament ple de blaus dels cops d’aquest home, no he tornat a veure ma mare ni he sabut res més d'ella. La família del meu pare no tenia relacions amb la mare i jo vaig acabar dient mama a la meva tia. Del pare tampoc en parlaven, a mi em varen negar el passat fins que la tia abans de morir em va contar que el meu pare fou pres i jutjat, l’acusaren de passar informació als vaixells republicans i dos dels presos, no sé si per ells salvar la vida o per rancúnies, el van acusar i va ser afusellat. Aquest dos homes salvaren la vida però varen estar tancats molt d’anys, un d’ells va morir a la presó i quan ja estava malalt, en el llit de mort cridava de remordiments, els presos el sentien demanar perdó a en Miquel Bennàssar.      

 

 Teniu cap document sobre el desaparegut ( cartes, fotos, certificat defunció, certificat desaparició ). Tan sols una fotografia vestit de mariner, era un home molt guapo.

 

 DADES DE LA PERSONA QUE FA LA PETICIÓ

 Nom: Antònia.              Cognoms: Bennàssar Méndez.

 

Biografia

 

BENNÀSSAR I PALMER, Miquel

Ciutat de Mallorca - Forti d'Illetes, Calvià

"Era caporal fogoner de l'Armada i de qualque manera degué oposar-se a l'alçament militar. Dia dotze de gener del trenta-set, va comparèixer davant un Consell de Guerra acusat d'inducció a la rebel·lió. L'endemà era executat."

 

Diccionari Vermell. Llorenç Capellà, 1989. Editorial Moll

 

Assassinats al Fortí d'Illetes www.memoriadelesilles.org

 

Des de començaments del mes juliol del 1936, començaren a empresonar els militars que es mantingueren fidels al Govern Republicà, sorgit de les eleccions democràtiques, foren sentenciats per uns tribunals de militars rebels, dins la farsa d’uns judicis sumaríssims, tots foren assassinats al Fort de Ses Illetes davant d’un escamot d’ afusellament comandat per un oficial rebel.

 

Dades obtingudes d'acord amb el llibre de registre de defuncions de la vila de Calvià.

 

Dades personals.

Segons el registre civil, de 33 anys d'edat. Caporal fogoner de l'Armada.

Causa de la mort,

??

Data de la mort.

13.01.1937

Lloc del afusellament

Fortí de Ses Illetes.

Dades del registre civil de Calvià, número ordre 118.

 

Dades registre llibre del cementiri municipal de Palma número 1937 i numero registre 325: 

Procedència Fortí d’Illetes,

Ingrés 13-01-1937

Lloc inhumació “Hoyos”.  
 
El mes d'abril, Antònia, portaré un ramet de flors al teu pare, com feies sempre tu.
Gràcies pel teu testimoni.
Maria Antònia Oliver
Presidenta de Memòria de Mallorca

Actualització previsions econòmiques 2010/11 d'Hispalink

jmiquel | 04 Gener, 2010 16:01

Au, aquí teniu l'enllaç...

Que cadascun tregui la seva opinió interrregional...

salut, bon any i bon segle!!

 

 

Gregorio San José Esclapés: “Cal despenalitzar la prostitució. Allò més sensat és legalitzar-la”

jmiquel | 04 Gener, 2010 15:53


Clara Giner | 04/01/2010 | Vistes: 53

Gregorio San José confessa que no fou el primer de la promoció i que, quan arribava la data d'un examen, l'estudiava només 15 dies abans, però 20 hores diàries. Es decidí per Dret perquè li feia il·lusió i estudià la carrera a la UIB amb un grup d'amics, entre els quals hi havia el seu company de despatx Miquel Borràs. "Quan vam acabar, vam anar junts al Col·legi i, per veure qui hi havia d'entrar primer, llançàrem una moneda. Vaig guanyar. El meu número de col·legiat és 2.690 i Borràs va tot seguit amb el 2.691".

Al principi, "com tothom, vaig fer de tot. Allò més important era adquirir una cultura jurídica i t'ho donen totes les branques de Dret. Vaig començar a exercir al despatx de Juan Janer i més tard vaig estar molts anys al de Fernando Mateas. Finalment, fa dos anys em vaig incorporar a B&SAdvocats, amb el meu company Borràs. "Hi faig una mica de tot. La proporció és més o menys de 10% de dret de família, 20% de contenciós administratiu i, afortunadamanet, la resta de penal, on duc judicis de faltes, temes de tràfic, diligències prèvies, sumaris de drogues i temes de corrupció política, com el Palma Arena i el cas Andratx".

Clubs de cites

San José també va exercir com a misser de l'Associació de locals de cites de Balears (Abela). Duia casos relatius amb temes d'estrangeria relacionats amb els clubs. Amés, defensava els propietaris. "M'agrada tota la problemàtica de la prostitució. Crec que és un tema que s'ha de resoldre. S'ha de regularitzar. S'ha de despenalitzar. Des del punt de vista econòmic, és interessant per a la senyora i per a l'empresari. Així mateix, genera doblers per a l'Estat. Si realment la persona que exerceix la prostitució ho fa amb llibertat, sense cap mena de coacció ni intimidació, no hi hauria d'haver cap sanció penal ni per a ella ni per a l'empresari del club de cites. Hi ha d'haver una resposta de l'Estat davant d'aquesta situació. I aquesta és la legalització". Això no vol dir que no hi hagi víctimes ni màfies que s'hagin de combatre. Jo parl de la gent que ho fa perquè vol".

Continua a dbalears.cat

Mirades no oficialistes, o si?

jmiquel | 27 Desembre, 2009 10:03

Uriarte asegura que "volvería a intermediar" entre el Gobierno y ETA



A pocos días de su despedida, el obispo de San Sebastián, Juan María Uriarte, aseguró ayer que "volvería a intermediar" entre el Gobierno y ETA si fuera necesario. "No estoy nada arrepentido de haber tomado parte de esto", afirmó el prelado, que participó en la mesa de negociación entre la banda terrorista y el Ejecutivo de José María Aznar durante la tregua de 14 meses decretada en septiembre de 1998.


Aunque la pasada semana reconoció que, a sus 76 años, tal vez no sea la persona más adecuada, - "tendría que ir con bastón"-, el obispo se mostró dispuesto a colaborar en caso de una eventual negociación. Sin embargo, el Gobierno no contempla un proceso de este tipo mientras la banda terrorista no cese definitivamente su actividad.

En una entrevista en ETB, Uriarte sostuvo que "la paz verdadera" y la reconciliación no podrá llegar a Euskadi "sin buscar toda la verdad, sin practicar la justicia y sin ser capaces de perdonar y pedir perdón". Aunque precisó que no es analista político y que no tiene datos de primera mano "para saber si la cosa está más cerca", consideró que, "más que de optimismo", habría que hablar de "esperanza" ante el futuro teniendo en cuenta la situación actual. También dio su visión de la complejidad que encierran este tipo de negociaciones. "Hay que ser prudentes y llevar las cosas por una vía sumamente discreta", recalcó, porque "un proceso de estos puede descarrilar fácilmente cuando se interfieren ideologías muy compactas, maximalismos, desconfianzas e intransigencias".

Uriarte se mostró muy dolido por las críticas hacia la Iglesia vasca y su "equidistancia" ante las víctimas de ETA. Censuró que se diga "que estábamos más cerca de los verdugos que de las víctimas" y recordó que él presidió "todos los funerales" de las víctimas del terrorismo y ha fustigado "cientos de veces el desatino de ETA". Sus alusiones al sufrimiento de los familiares de los presos de la banda no delatan, añadió, ninguna simpatía por ETA y sus secuaces sino "humanismo".

Por otro lado, también se mostró preocupado por la "herida" abierta en la comunidad eclesiástica guipuzcoana ante la llegada el 9 de enero de su sucesor, José Ignacio Munilla. Consideró muy importante cuál será la posición del nuevo obispo ante la comunidad -el 77% del clero está en contra de su nombramiento- para reestablecer la unidad.

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb